Abans de començar a explicar la meva relació amb la tecnologia començaré per presentar-me una mica.
Em dic Meri i tinc 18 anys. Això vol dir que he nascut dins de la generació dels microxips, ordinadors, etc. Així doncs sóc pràcticament filla de la revolució tecnològica.
Això no vol dir que en sigui una especialista ni que la domini perfectament, però hi convic des que vaig néixer.
La "paraula" que definiria la meva relació amb la tecnologia és "fobo-filia". No sé si està acceptada pel Diccionari General de la Llengua Catalana, però hauria d'estar-ho pel fet que MOLTES relacions són d'aquesta manera.
És a dir la meva relació amb la tecnologia és d'amor-odi. Ha sigut sempre així, i així serà per sempre.
El meu primer contacte directe amb el món de la tecnologia va ser, en el seu moment LA TELEVISIÓ. Quantes hores que hem viscut juntes!! Potser és la relació més estable amb un aparell electrònic que he tingut fins ara. La televisió, no m'ha traït mai, a part de quan hi ha tormenta elèctrica.
Em dic Meri i tinc 18 anys. Això vol dir que he nascut dins de la generació dels microxips, ordinadors, etc. Així doncs sóc pràcticament filla de la revolució tecnològica.
Això no vol dir que en sigui una especialista ni que la domini perfectament, però hi convic des que vaig néixer.
La "paraula" que definiria la meva relació amb la tecnologia és "fobo-filia". No sé si està acceptada pel Diccionari General de la Llengua Catalana, però hauria d'estar-ho pel fet que MOLTES relacions són d'aquesta manera.
És a dir la meva relació amb la tecnologia és d'amor-odi. Ha sigut sempre així, i així serà per sempre.
El meu primer contacte directe amb el món de la tecnologia va ser, en el seu moment LA TELEVISIÓ. Quantes hores que hem viscut juntes!! Potser és la relació més estable amb un aparell electrònic que he tingut fins ara. La televisió, no m'ha traït mai, a part de quan hi ha tormenta elèctrica.
<- Se que una fotografia d'una televisió de plasma hauria sigut molt més impressionant, però també molt més falsa. Perquè jo vaig créixer amb models de televisió semblants a aquests.
Continuem amb la meva relació am
b la tecnologia. El meu primer fracàs va ser la GameBoy.
b la tecnologia. El meu primer fracàs va ser la GameBoy.Fracàs en el sentit que tot va començar bé. La Game Boy nova amb el joc de SuperMario a dins. Però aquesta maquineta em va causar gairebé un trauma infantil que encara té conseqüències. Per què? Doncs perquè en tota la seva llarga vida de 8 anys NO vaig aconseguir passar-me CAP joc. Ni un!
Això ha provocat en mi una certa fobia cap a les videoconsòles portàtils. Tant, que he ha sigut la primera i l'última vidioconsòla portàtil que he tingut.
Això ha provocat en mi una certa fobia cap a les videoconsòles portàtils. Tant, que he ha sigut la primera i l'última vidioconsòla portàtil que he tingut.
La PITJOR experiència (i amb diferència) que he tingut amb la tecnologia ha sigut amb els MP4. Fins a 4 han passat per les meves mans aquests 2 últims anys.
El primer de tots era un MP3, i tenia 512 mb de memòria. Tot un luxe en aquells temps. I jo vaig fer el gran esforç de gastar-me gairebé 100€ en aquell aparell.
I res, m'agradaria posar-vos una fotografia de com va quedar però és impossible. Perquè després de 2 DIES de comprar-lo em va caure a terra i se li va trencar la pantalleta. I després d'això el vaig perdre. No em pregunteu a on... perquè no ho sé. 100€ perduts al segon dia. Només vaig poder escoltar-hi 3 cançons.
Després d'uns mesos de frustració i ràbia cap a mi, vaig decidir comprar-me un altre reproductor de música. Ara volia un MP4. No tinc ni idea de quan em va costar, però aquí us ensenyo la foto de com va acabar al cap de 12 dies exactes de comprar-me'l...
El primer de tots era un MP3, i tenia 512 mb de memòria. Tot un luxe en aquells temps. I jo vaig fer el gran esforç de gastar-me gairebé 100€ en aquell aparell.
I res, m'agradaria posar-vos una fotografia de com va quedar però és impossible. Perquè després de 2 DIES de comprar-lo em va caure a terra i se li va trencar la pantalleta. I després d'això el vaig perdre. No em pregunteu a on... perquè no ho sé. 100€ perduts al segon dia. Només vaig poder escoltar-hi 3 cançons.
Després d'uns mesos de frustració i ràbia cap a mi, vaig decidir comprar-me un altre reproductor de música. Ara volia un MP4. No tinc ni idea de quan em va costar, però aquí us ensenyo la foto de com va acabar al cap de 12 dies exactes de comprar-me'l...
si us hi fixeu bé la pantalla està trencada. Culpa meva... el vaig aixafar.
Però el pitjor no és que se'm va trencar la pantalla a les dues setmanes de comprar-lo, sinó que no ha funcionat més des d'aquell dia. És a dir que amb pocs mesos vaig trencar dos reproductors de música.
Però el pitjor no és que se'm va trencar la pantalla a les dues setmanes de comprar-lo, sinó que no ha funcionat més des d'aquell dia. És a dir que amb pocs mesos vaig trencar dos reproductors de música.
Després d'això vaig optar per comprar-me un mP3 barat, de no se quina marca. D'aquells de 20€. I curiosament aquest va durar més que no pas els altres dos. Però no us penseu que va durar gaire més. Aquest va durar aproximadament un mes i mig. Després de connectar-lo a l'ordinador per tenir-hi més cançons va començar a fer el boig. Es parava cada 10 minuts, la pantalla es tornava de colors diferents i la música es deixava de sentir. Així que, UN ALTRE FRACÀS.
Ara puc dir que fa gairebé un any que tinc un MP4 i encara no l'hi ha passat cap desgràcia. Ni l'he perdut, ni l'he trencat, ni s'ha tornat boig. Això si, aquest me l'han regalat, no me l'he comprat pas jo després de veure l'èxit.
_________
La meva història amb la tecnologia continua, i continuarà. I ho agraeixo, perquè la veritat és que no sé què faria sense internet, tv, etc.
Per tant, puc afirmar que la tecnologia és una part vital de la vida quotidiana de la majoria de les persones, així que és necessari preparar als futurs usuaris perquè en puguin fer un bon ús.
I perquè els nens ho dominin, també ho hem de fer els altres, els qui serem els seus educadors. Així doncs les meves espectatives de l'assignatura són moltes, perquè sé que les noves tecnologies estaran al meu dia a dia i seràn, doncs, imprescindibles. Considero aquesta assignatura una de les bases de l'educador del futur. Així que no penso perdre l'oportunitat d'aprèndre tot el què pugui, encara que sé que algunes coses em seran una mica dificils.
_________
La meva història amb la tecnologia continua, i continuarà. I ho agraeixo, perquè la veritat és que no sé què faria sense internet, tv, etc.
Per tant, puc afirmar que la tecnologia és una part vital de la vida quotidiana de la majoria de les persones, així que és necessari preparar als futurs usuaris perquè en puguin fer un bon ús.
I perquè els nens ho dominin, també ho hem de fer els altres, els qui serem els seus educadors. Així doncs les meves espectatives de l'assignatura són moltes, perquè sé que les noves tecnologies estaran al meu dia a dia i seràn, doncs, imprescindibles. Considero aquesta assignatura una de les bases de l'educador del futur. Així que no penso perdre l'oportunitat d'aprèndre tot el què pugui, encara que sé que algunes coses em seran una mica dificils.
Meri
1 comentari:
Meri,
Després de llegir el teu relat no sé si deixar-te apropar-te més a l'ordinador...jajajaja!
Bon relat però t'has deixat les expectatives en relació a l'assignatura.
Eli
Publica un comentari a l'entrada